Torralba d'en Salort

Des de NURARQ, Menorca Arqueologia i Cultura volem donar-vos la benvinguda al poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort.

Si seguiu el recorregut marcat, podreu contemplar les restes que ens han arribat fins avui de les diferents estructures que van conformar en el seu dia un dels majors poblats de l’illa.

Esperem que gaudiu de la visita..

Més de 40000 anys d’Història us esperen!

2. Casa Talaiòtica

Les cases de l’època del Talaiòtic final (a partir del s. VI aC) son unes estructures de planta amb tendència circular (per la qual cosa els arqueòlegs les anomenen cercles) i que presenten una estructura molt estandarditzada. És per aquesta raó que podem dir que les restes que tenim davant nosaltres són les d’un cercle, encara que no s’hagi excavat.

Es tracta de cases grans que devien ser utilitzades per una família extensa, possiblement amb 10 membres o més. Les habitacions s’estructuren al voltant d’un pati central que romandria a cel obert. En aquest pati, s’hi ubicaria la llar de foc que servia per cuinar, entre altres. Aquests habitatges s’orienten cap el sud, i és precisament davant la façana on en molts casos s’hi troben grans patis amb sitjots i diferents habitacions, les quals tindrien la funció de magatzem o de lloc de treball diari.

Quant als materials que s’hi poden trobar en el seu interior, podem destacar grans quantitats d’eines que servirien per a processar aliments, tals com molins manuals per fer farina, punxons d’os, o olles i altres recipients ceràmics. A més també s’hi solen trobar elements que formen part de la producció de teixits, tals com pesos de teler o fusaioles.

3. Talaiot Gran

El talaiot és l’edifici que dona nom a la cultura prehistòrica de Menorca i de Mallorca, encara que a ambdues illes aquests monuments tenen les seves pròpies característiques. A l’illa de Menorca són molt més monumentals i presenten formes més diverses, tractant-se generalment de grans torres que es van començar a construir cap a l’any 1000 aC, al voltant de les quals s’hi estructurava el poblat. Ens trobem davant una torre massissa que serviria no tan sols per controlar el territori (des del cim d’un talaiot se’n solen divisar altres d’altres poblats), sinó que també tindria una funció simbòlica de cohesió social.

3
4. Recinte de Taula

El recinte de taula de Torralba d’en Salort és sens dubte el més espectacular de l’illa. Aquest santuari va ser excavat per Manuel Fernández-Miranda i William Waldren entre els anys 1976 i 1985. Les seves investigacions ens van proporcionar dades molt significatives a l’hora d’intentar apropar-nos a comprendre el món simbòlic dels talaiòtics.

Es tracta del santuari de majors dimensions i en millor estat de conservació de l’illa, en el qual hi destaca la Taula, que s’erigeix majestuosa, amb els seus 5 metres d’alçada, al centre de l’edifici.

Una taula és una construcció consistent en una gran llosa vertical coronada per un capitell horitzontal, conformant una mena de T. S’anomena així perquè en temps passats, les llegendes locals explicaven que era la taula que utilitzaven una antiga raça de gegants que haurien habitat a l’illa.

El recinte presenta una planta en forma de ferradura amb façana lleugerament còncava en el centre de la qual s’hi situa l’únic accés a l’espai interior. Els murs estan construïts mitjançant la denominada tècnica ciclòpia, que consisteix en erigir paraments amb grans pedres o lloses en sec, és a dir, sense cap tipus de morter que les mantingui unides. En el cas del mur perimetral, s’observa que és de doble parament, mentre que les divisions internes es realitzen mitjançant murs simples.

5. Talaiot Petit

És molt comú que en un poblat talaiòtic hi trobem més d’un talaiot i que aquests siguin diferents entre ells, fet que ens indica que és molt probable que també realitzessin funcions diverses. A Torralba hi podem trobar dos talaiots, en aquest cas el segon és més petit i tot sembla indicar que va ser desmantellat en temps antics, essent els seus blocs reutilitzats quan es va construir el recinte de taula, que es troba al Sud del mateix. Això ens mostra que cap el 500 aC aquestes grans torres deixarien de funcionar com a elements simbòlics i aquesta funció passaria a realitzar-la el recinte de taula. A més gràcies a que es van utilitzar alguns blocs, podem observar la tècnica constructiva, ja que s’han conservat murs circulars interns disposats de forma concèntrica, com si es tractés d’una ceba.

Al voltant d’aquest talaiot s’hi poden observar diferents estances rectangulars construïdes de forma radial. Aquestes també van ser excavades durant els anys 80, i en el seu interior s’hi van trobar materials corresponents a habitacions d’època talaiòtica.

5
silos-torralba
6. Sitjots
Els sitjots són cavitats artificials excavades a la roca que servien per a emmagatzemar cereals o com a dipòsits d’aigua. Es tracta d’elements molt comuns en tots els poblats talaiòtics, i en origen haurien tingut una tapadora, tot i que aquests elements no s’han conservat.
7. Casa i església del s. XVII
Les terres de Torralba han estat ocupades de forma probablement ininterrompuda des d’època prehistòrica fins els nostres dies, i és per això que podem trobar dins el poblat diverses construccions que no corresponen a l’època prehistòrica. Ens trobem ara davant una d’elles. Es tracta molt probablement de dos edificis adossats construïts mitjançant blocs de marès que datarien del s. XVII. El primer d’ells podria haver sigut una capella o una petita església rural, degut als nínxols i a la iconografia cristiana que presenta. El segon seria una casa, encara que no ho sabem amb seguretat.
cantera
8. Pedrera Contemporània

La meitat sud de l’illa de Menorca està composta geològicament per una plataforma Miocènica de roca sedimentària molt homogènia de la qual s’extreu el marès, un tipus de pedra fàcil de treballar que s’ha utilitzat tradicionalment a l’illa com a material de construcció. El marès antigament s’extreia a mà, utilitzant eines específiques. La petita pedrera que podem observar a Torralba, ens evidencia la producció de blocs rectangulars que es van extreure de davant d’un hipogeu talaiòtic, segurament reutilitzat com a estable pel bestiar.

9. Coves d'enterrament

Les coves d’enterrament artificials es coneixen amb el nom d’hipogeus. Es tracta de construccions subterrànies picades a la roca de forma manual amb eines de bronze o de ferro, que servien per enterrar els morts. En l’època del talaiòtic final, aquestes coves han evolucionat des de formes més simples fins a les que podem contemplar a Torralba, que presenten diferents nínxols o lòbuls. En elles s’enterraven de forma col·lectiva els membres de la comunitat, i en el seu interior es practicaven diferents rituals funeraris.

9
10
10. Bouer i cisterna

Segons una font oral, el coll de la cisterna ja estava construït a principis del s. XX. Aquesta cisterna reaprofita un hipogeu talaiòtic que es va buidar, es va segellar l’entrada original i es va practicar un forat en el sostre del mateix, per poder extreure l’aigua que s’acumularia en el seu interior.

L’any 2013 es va realitzar un sondeig per poder determinar on es trobava l’entrada original d’aquesta cova prehistòrica. Es va poder documentar que es tracta d’un hipogeu (cova artificial) del talaiòtic final, polilobulat i amb 3 columnes que s’havia buidat completament per poder utilitzar-se com a dipòsit d’aigua.

Quant al bouer, tampoc sabem amb seguretat quan es va construir, però segurament és una edificació contemporània al coll de la cisterna. Es tracta doncs d’un edifici modern de planta rectangular amb dues estances, construït amb blocs de marès fixats amb morter de calç, que s’utilitzava com a corral per protegir al bestiar.

11. Era
L’era és una construcció etnològica circular, utilitzada en època moderna com un element fonamental en els treballs del camp. Una vegada segat el cereal, es posava sobre la superfície plana de l’era per realitzar el trillat, és a dir, la separació del gra de la palla. Després de la trilla, es realitzava l’aventat, el passava pel sedàs i finalment es mesurava i s’ensacava el cereal. A Menorca, tots aquests treballs es realitzaven de forma manual o amb l’ajuda d’animals fins a ben entrada la segona meitat del s. XX.
nurarq_visitaguiada
12
12.Muralla ciclòpia

Durant el talaiòtic final observem que, segurament a causa de la inestabilitat general del Mediterrani en aquesta època, molts dels grans poblats es comencen a emmurallar.

La tècnica que utilitzen per construir aquestes muralles, coneguda com a tècnica ciclòpia, és la mateixa que s’empra per bastir els murs perimetrals de les cases, és a dir, es construeix un mur de doble parament, el parament exterior del qual s’erigeix mitjançant un sòcol amb blocs rectangulars sobre els que s’assenten en vertical grans lloses, seguides per filades de pedres més petites, més o menys rectangulars, sense la utilització de cap tipus de morter. El parament intern pot ser igual que l’extern o més simple, i l’espai que queda al mig s’emplena amb pedra petita.

13. Sala hipòstila

S’anomena sala hipòstila a un recinte cobert per un sostre sostingut mitjançant columnes. En el cas de Torralba, es pot observar que es tracta d’una habitació aparentment subterrània, ja que va ser coberta per un túmul de terra. S’hi accedeix a través d’un corredor que condueix a la sala principal, la qual presenta diverses columnes que sustenten un sostre de grans lloses planes.

La sala va ser parcialment excavada en 1973, abandonant-se a causa de la inestabilitat que presentava l’estructura. En el 2016 es van reprendre els treballs d’excavació i restauració, essent finalment inaugurada durant l’estiu de 2017.

Els arqueòlegs creuen que es tractaria d’un lloc d’emmagatzematge que es va construir en època prehistòrica i que va ser reutilitzat fins a l’època romana, ja que en el seu interior es van trobar nombroses restes de ceràmica d’aquesta època, entre les que destaquen una llumeta en el disc de la qual hi apareix representat un gladiador.